dijous, 23 de setembre del 2010

Apendicitis Ad Infinitum


Tot és producte d'una mala distribució del temps, tinc pèrdues, diguem que en comptes de gastar el temps en posar el meu cap a puesto, deixar de ser un merdes, vaig posant el temps a ves a saber quin apèndix que tinc i ara tinc apendicitis intelectual.

Que algú m'extirpi el sac de merda on he deixat tantes tardes i nits, no demano recuperar-ho, això és impossible, l'únic que demano és no tornarho a perdre.


Necessito ser lúcid,

llum i tot anirà bé.


Tot anirà bé.




Enèssim blog emo, això és preocupant, fins quan ha de durar la broma?




Quines ganes d'estar el pis i donar a la vida un bon cop de bisturí.


"GY!BE"

dimarts, 21 de setembre del 2010

El meu any

Toc toc, hi ha algú per aqui?

El pis poc a poc es va fent pis, que en serà de nosaltres?


inútil és plantejar-s'ho, i també inevitable.


El carnet poc a poc es va fent fonedís, que en serà de mi?


Condemnat a TMB de per vida, o el 13 d'Octubre donaré el meu primer cop de volant?


maleïts 4 fallos, només un requisit de la regla compensatòria.


Aquest, pot ser el meu any.






I Milano? La vaga és un intrús entre nosaltres i el pèndol.

dimecres, 8 de setembre del 2010

Psicopixels


Señoras y señores, hoy he ido a hacerme las pruebas psicofísicas para el carnet, aunque la verdad es que eso parecian las pruebas de a ver a cuantas personas por segundo se pueden atender.

Explico, primero, por supuesto, pagamos, entonces nos colocaban en cola. A partir de ahí formábamos parte de una cadena humana de gente que deseaba conducir o que deseaba empuñar un arma, pero que, en ambos casos, almenos, lo querian hacer legalmente, ya es algo. Dicho eso, te hacian pasar por tres salas, la primera era el oculista, ja! ahi no me pillaron, pasé demasiados años yendo al oculista y tengo vista de lince, eso si, casi me pillan mi media dislexia con la izquierda y la derecha, pero super mantener la calma y contestar.

La segunda prueba era con el médico, aunque esa no era muy difícil, simplemente tenias que responder no a todo lo que te decía, cosas del palo, te han operado alguna vez? padeces de alguna enfermedad? Te han torturado en Iraq? cosas así.

Pero la realmente divertida era la tercera prueba, aunque no la he superado del todo porque se les ha estropeado la maquinaria y han dicho, da igual, no podemos perder el tiempo hay que hacer record (yo en verdad estaba buscando donde coño se escondia el notario de los guiness). Pero bueno, no nombremos cervezas cuando hablamos del carnet, la tercera prueba ha sido la más divertida y adivinad a qué se dedicaba el especialista? Si! Psicológo, psicóloga, en mi caso, y bien guapetona, me recordó a mis años mozos en la facultad, de hecho le he contado que estudié y tal, peró despues de decirle "ahora estudio algo mucho mejor" creo que no la volveré a ver nunca más.

Dicho esto, a lo que iba: qué tenia preparado para mi esa rica psicóloga? Un videojuego. Bueno, una prueba de coordinación, oh, qué tiempos aquellos en los que hacíamos pruebas enla facultad y a cambio nos daban puntos para subir notas en el examen o dinero... Sabeis? Con todo eso de las nuevas consolas uno echa de menos los 8-bits, los píxels exagerados, pero hay un sitio donde os juro que siguen ahí, y ese es el ámbito de la psicología. No necesitan más que cuatro píxels para satisfacerse. Y ahi estaba yo, haciendo girar esos volantes, manteniendo las 2 rallas en el camino, hablando con aquella mujer y recordando, algunas de las pruebas que hice en la facultad que sinceramente no recuerdo con exactitud, muchas tenian a ver con las palabras.

En fin, si algun dia os sentís nostálgicos, no lo dudeis, acudid a vuestro psicólogo más cercano.

dimarts, 7 de setembre del 2010

Patates amb suc


Xoc! amb la realitat altre cop, com un au fènix sorgida de les cendres que hi havien espargides pel pati de la senyora Tregismunda, per posarli un nom... mundà?. El Geraret ha decidit seguir fer-se gran, després de massa temps de pausa i de pèrdua emocional i intelectual, fer via, reemprendre amb noves energies, afrontar les pors.

I és quan recorda el que va aprendre aquell dia al pàrking d'Autocaravanes de Sant Cugat, quan son pare li va treure les rodetes de la bici a un minigerni. Recorda que ell va aguantarlo durant una part del trajecte i després, com suposo que fan tots els pares, em va deixar anar i jo, pensant que encara m'aguantava vaig fer el meu primer tram amb bicicleta sense rodetes i sense pare i tot sense ni adonar-me'n (quan ho vaig fer, esclar, em vaig caure) però segurament sense això no hagués après que el que ens separa de fer una cosa la majoria de vegades no és la incapacitat de fer-ho sino la por.

Així que nois, el Gerard es vol treure el carnet de cotxe, el Gerard se'n vol anar a viure a Terrassa, el Gerard vol anar a comprar-se un portàtil(baratillo eh).

El Gerard vol rodejar les pors, trobar les escales del trampolí, i fer un triple salt mortal... bé, potser per la primera vegada simplement ens hi llençarem, no li donguéssim un atac de cor a doña Tregismunda.